La Confraria dels Germans de la Costa
La Confraria dels Germans de la Costa es va fundar cap a l'any 1517 pels almiralls Arudj Barbarroja i Andrea Doria a una cala de les illes Pitiüses, com a societat gremial d'ajut i interessos mutus, amb la voluntat d'evitar l'enfrontament entre gent de mar, per sobre dels interessos polítics i econòmics, i fomentar l'intercanvi dels coneixements i estudis de les tècniques de navegació.
Fins ben entrat el segle XVII, la Mediterrània va ser el centre d'acció de la confraria i més tard, desvirtuats molts dels seus propòsits, a la Amèrica central. Va decaure fins a la seva nova forma al voltant de 1920, especialment al Con Sud d'Amèrica. Inclosa en el catàleg de la maçoneria pel govern del general Franco, va ser prohibida a tot l'Estat espanyol.
És una societat discreta, democràtica, filantròpica, progressista, laica i de lliure pensament. S'adhereix a les declaracions dels drets humans dels anys 1717, 1776, 1789 i 1948. Defensa la tolerància i la llibertat individual, estant en contra de qualsevol discriminació per raó de sexe, origen, opinió o religió. Es sent lligada a d'altres societats de finalitats similars d'arreu del mon, independentment de les seves obediències.
Té per objectius:
la pràctica i perfeccionament de l'art de la navegació,- la millora de la seguretat nàutica,
- l'estudi i la defensa de l'àmbit marítim de la Mediterrània Occidental,
- la organització i la divulgació de les activitats marítimes,
- la investigació de la cultura i la història nàutica i
- la millora de les relacions entre els diferents pobles i cultures relacionats amb la mar.
El seu àmbit d'actuació són els Països Catalans i la Mediterrània.